L’ànima del mas

L'ànima de Mas Pineda

"La vida et porta oportunitats i crec que, algunes, no es poden deixar escapar."

Hola, sóc la Laia. I et dono la benvinguda al meu somni: Mas Pineda.

Un projecte que m'acompanya des del 2015, amb molt d'amor i molta dedicació. I t'ho haig de dir: va ser amor a primera vista. L'any 2008, quan el meu home em va portar a veure aquesta casa, encara no era Mas Pineda. Només eren pedres, teulats inacabats, no hi havia massa verd, ja que hi havia les pedres, que treballava el picapedrer, els radiadors antics, les rajoles del terra, les bigues de fusta... però em vaig enamorar. Va ser un sentiment, una sensació estranya, una connexió a primera vista. Des d'aquell dia, sempre pensava en la casa. Era una fixació dins meu. El temps anava passant i les reformes avançaven molt a poc a poc. Era molta feina per al meu sogre, però en mica en mica tot agafava forma i va arribar un moment en què havíem de decidir si la llogaríem o en faríem ús. En aquell moment, jo feia poc que havia passat un càncer de mama, amb tot el que comporta, i havent estat un any de baixa. Un cop superat, com que el meu home treballava a Barcelona, vam decidir traslladar-nos allà, per canviar d'aires. Vaig trobar una feina tranquil·la, senzilla, però que em permetia treballar sense gaires preocupacions. Però mai vam acabar d’adaptar-nos a la ciutat. Sempre tenia al cap Oix i la casa. Aleshores, va sorgir la possibilitat que jo gestionés Mas Pineda. Vinc del turisme i de la publicitat però mai se m'havia passat pel cap portar una casa rural, fins a aquell moment en què es mostrava com la cosa que més volia. El meu home i jo ens vam casar a Mas Pineda. Un any desprès del nostre casament, obríem al públic. Tenia tantes ganes -i encara ara les tinc- de compartir Mas Pineda amb tothom. Que ho poguessin gaudir, viure-ho i estimar-ho tant com jo ho estimo. No hi crec del tot en el destí però haig de dir que la vida m'ha anat portant des de ben petita fins on sóc ara. Vaig néixer a Anglès (La Selva), sent la petita de 3 germans, passava moltes hores amb els meus avis, que em van ensenyar a estimar les plantes, la terra, els animals de granja i les coses fetes a mà i amb amor. El meus pares m'han ensenyat que les coses només s'aconsegueixen amb esforç i perseverança. M'han inculcat un amor incondicional per la natura que ens envolta i, sobretot, m'han ensenyat que cal cuidar d'allò que estimes.

Open chat