L'ànima de Mas Pineda
"La vida et porta oportunitats i crec que, algunes, no es poden deixar escapar."
Hola, sóc la Laia. I et dono la benvinguda al meu somni: Mas Pineda.
Un projecte que m'acompanya des del 2015, amb molt d'amor i molta dedicació. I t'ho haig de dir: va ser amor a primera vista. L'any 2008, quan el meu home em va portar a veure aquesta casa, encara no era Mas Pineda. Només eren pedres, teulats inacabats, no hi havia gaire verd, només les pedres, que treballava el picapedrer, els radiadors antics, les rajoles del terra, les bigues de fusta... però em vaig enamorar. Va ser un sentiment, una sensació estranya, una connexió a primera vista. Des d'aquell dia, sempre pensava en la casa. Era una fixació dins meu. El temps anava passant i les reformes avançaven molt a poc a poc. Era molta feina per al meu sogre, però de mica en mica tot agafava forma i va arribar un moment en que havíem de decidir si la llogaríem o en faríem ús. En aquell moment, jo feia poc que havia passat un càncer de mama, amb tot el que comporta, i havia estat un any de baixa. Un cop superat, com que el meu home treballava a Barcelona, vam decidir traslladar-nos allà, per canviar d'aires. Vaig trobar una feina tranquil·la, senzilla, però que em permetia treballar sense gaires preocupacions. Però mai no vam acabar d’adaptar-nos a la ciutat. Sempre tenia al cap Oix i la casa. Aleshores va sorgir la possibilitat que jo gestionés Mas Pineda. Vinc del turisme i de la publicitat, però no m'havia passat mai pel cap portar una casa rural, fins a aquell moment, que apareixia com la cosa que més desitjava. El meu home i jo ens vam casar a Mas Pineda. Un any després del nostre casament, obríem al públic. Tenia tantes ganes -i encara ara les tinc- de compartir Mas Pineda amb tothom! Que tothom en pogués gaudir, viure-ho i estimar-ho tant com jo. No hi crec del tot, en el destí, però haig de dir que la vida m'ha anat portant des de ben petita fins on soc ara. Vaig néixer a Anglès (la Selva), i era la petita de tres germans; passava moltes hores amb els meus avis, que em van ensenyar a estimar les plantes, la terra, els animals de granja i les coses fetes a mà i amb amor. El meus pares m'han ensenyat que les coses només s'aconsegueixen amb esforç i perseverança. M'han inculcat un amor incondicional per la natura que ens envolta i, sobretot, m'han ensenyat que cal cuidar allò que estimes.